dimecres, 24 de novembre del 2010

F. SCHUBERT: LA TRUITA

Aquí teniu la base per poder tocar amb la flauta A fish in the house. Aquesta és una versió del lied Die forelle i del moviment del quintet en La Major La truita de F. Schubert (1797-1828).
Podeu escoltar a continuació aquesta peça en dues version. La primera amb veu de bariton és un lied i la segona interpretada per un quintet de corda, és el quart moviment d'aquest celebre quintet de Schubert amb forma de tema amb variacions.


dimecres, 17 de novembre del 2010

ELS CASTELLS, EL FLAMENCO I EL CANT DE LA SIBI.LA PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT

El 16 de novembre la UNESCO ha declarat els Castells, el flamenco, i el Cant de la Sibil.la de Mallorca Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Aquí podeu ampliar la noticia. Us deixo uns exemples d'aquestes tres manifestacions musicals.

Per aixecar els castells els músics fan un toc de castells, aquí el podeu escoltar
En el trailer de la pel.lícula Flamenco, flamenco de C. Saura podeu veure una petita mostra molt plàstica.


I finalment del Cant de la Sibil.la de Mallorca. Al minut 3'45 el podeu escoltar, els fragments d'orgue són posteriors.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Henryk Górecki. Simfonia de les lamentacions

Ha mort Henryk Górecki. Us deixem un fragment de la seva obra i una mica d'informació sobre aquest autor.
Neix a Polònia al 1933 a Czrnica (prop del camp d’Auschwitz, on van perdre la vida alguns dels seus familiars). Estudià composició a l’Escola Superior de Música de Katowice (1955-1960) amb Szabelsiva, va continuar els seus estudis a París (1961-1963) però al contrari d’altres compositors es queda a Polònia per desenvolupar la seva carrera. Va ser professor de l’Escola superior de Música de Katowice i rector (1975-79) renunciant al càrrec com protesta de la situació política del seu país. Va recolzar al sindicat Solidaritat en la seva lluita per la democratització del país.
Gorecki troba part de la seva inspiració en la cultura del seu país. L’època de la postguerra i la ocupació soviètica de Polònia va marcar la seva obra.

La Simfonia núm. 3, Op. 36, també coneguda com Simfonia de les lamentacions ( Symfonia pieśni żałosnych. 1976). És una obra composada per a soprano i orquestra (4 flautes, 4 clarinets, 2 fagot, 2 contrafagot, 4 trompes, 4 trombons, arpa, piano y cordes) en la que la corda té el protagonisme i els vents li donen color en alguns passatges, mentre que l’arpa i el piano doblen els baixos accentuant les frases. La dinàmica de l'orquestra, si exceptuem el forte de la corda en el primer moviment, es mou dins el pianissimo i el mezzo piano.

L’obra consta de tres moviments lents, el primer dels quals és tan llarg com els altres dos junts, trenca així amb l’estructura de les simfonies ( ràpid, lent, ràpid). Cada moviment acompanya a la meditació quasi mística que ens aporten els texts que tenen com a tema un intens dolor sense recança davant del patiment dels éssers estimats. La mare davant la mort del seu fill o el de la filla en pensar en el patiment de la seva mare. Gorecki com en altres obres s’inspira en la música de la seva Polònia.

El text del primer moviment, Lento, sostenuto tranquilo ma cantabile, pertany a les Lamentacions de la col·lecció de Cants Lysagora del Monestir de la Santa Creu (Swietokrzyskie) És un lament de la Verge Maria de la meitat del XV:

Oh, fill meu, l'estimat i elegit,
comparteix les teves ferides amb la teva mare.
Estimat fill, T’he portat sempre dins el meu cor.
I sempre t’he servit lleialment
Parla a la teva mare, per fer-la feliç,
Si bé te’n vas ja, la meva estimada esperança.

El segon moviment, Lento e largo, tranquilissimo-cantabilissimo-dolcisimo-legatissimo, és una pregària escrita a la paret d’una presó de la GESTAPO a Zakopane durant la Segona Guerra Mundial per una jove de 18 anys empresonada el 25 de setembre 1944, Helena Wanda Bausikówna:

Mamà, sobretot no ploris,
Verge puríssima, Reina del Cel,
Protegeix-me sempre
Zdrowas Mario (Ave María)

Gorecki explica perquè va escollir aquest text: Admeto que sempre m'han irritat les grans paraules, els crits de revenja. Potser si em veiés cara a cara amb la mort jo també cridaria així; però aquesta frase que vaig trobar era diferent, gairebé una disculpa o una explicació per haver-se ficat en aquest embolic; busca consol amb paraules senzilles, però significatives.

El tercer i darrer moviment, Lento, cantabile-semplice, és una cançó folklòrica de la regió d’Opole. Una mare busca al seu fill, assassinat durant la insurrecció de 1919 a Silèsia (Polònia):

A on ha anat
El meu fill estimat?
Potser durant la insurrecció
El cruel enemic l’ha matat.
Ah, gent dolenta
En el nom de Déu, el més Sagrat,
Dieu-me perquè heu matat
El meu fill?
Mai més,
Fins i tot si ploro
Totes les llàgrimes del meu cos
Tindré el seu sosté.
El cant finalitza amb una imatge de consol: I vosaltres, floretes de Déu, floriu al voltant, perquè el meu fill reposi en pau.


Gorecki comenta d’aquest text: per a mi, és un text poètic meravellós. No sé si un poeta 'professional' podria crear tanta força poètica amb paraules tan simples i netes. No hi ha pena, desesperació o resignació, ni gesticulacions exagerades: només hi ha el dolor i els laments d'una mare que ha perdut el seu fill.

La Simfonia de les lamentacions va obtenir ràpidament un gran èxit de públic, fet que li va crear detractors doncs consideraven que havia abandonat la complexitat de la seva música per una altre més senzilla i fàcil.